Vam poder visitar moltes ciutats i pobles gallecs i el temps ens va acompanyar en tot moment. Des de Sarria, passant per Portomarin, Palas de Rei, Arzúa, Monte do Gozo i arribant finalment a Santiago de Compostela, vam gaudir de paisatges molt bonics i durant el camí, vam poder conèixer persones de llocs molt diferents del món. Ha estat una experiència molt enriquidora, que ens ha ensenyat els valors de solidaritat, companyerisme, unitat de grup i sobretot, d’esforç i de lluita per poder complir els nostres objectius. Ens sentim tots molt orgullosos i desitgem repetir una experiència com aquesta. Agriar el Senyor i a l’apòstol Jaume per aquesta oportunitat de creiexement integral.
Laia Monturiol
Acompanyats per un professor i un mossèn, el passat dia setze de juliol, catorze estudiants del Col.legi Episcopal de Lleida ens vam endinsar en el peregrinatge del camí de Sant Jaume i així posar rumb a una preparació de tot un any. Així que a les 10:37 del matí vam agafar un tren direcció Sàrria.
Tot i les més de 15 hores de tren i el cansament, tots teníem molta il•lusió d’emprendre aquest viatge, sota l’atenta mirada de l’Apòstol St. Jaume, ja que ens faria aprofundir el nostre interior d'una manera millor tot llegint els nostres sentiments, les nostres preocupacions, les nostres alegries, les nostres tristeses i copsar que ens diu Jesús i l’Església en totes elles.
El dimecres 17 vam començar a caminar de Sàrria fins a Portomarin disfrutant del paisatge i de la il•lusió que portàvem a sobre de començar aquest viatge. Al arribar a Portomarin tots ens vam ficar contents i a poc a poc vam anar arribant tots. Vam anar a l'alberg que era molt bonic i tenia una petita terrassa on els més valents van dormir-hi a la nit. Abans d'anar a dormir i com cada dia faríem, va fer la pregària i la reflexió on cadascú, on a partir de la lectura de la Paraula de Déu i de material didàctic, tothom s’expressava de tot cor,. A mesura que anaven passant els dies les reflexions anaven sent més intenses.
Comença el tercer dia, dia 18, i els nervis ja tornen a recórrer per la nostra pell, ens llevem a les cinc i comencem a caminar, serà el mateix trajecte?hi hauran variacions?ens cansarem molt? Eren petites preguntes que ens fèiem durant el viatge. En aquest, a tothom amb qui
Ens trobàvem havíem de dir 'buen camino', era la salutació que ens fèiem els pelegrins en trobar-nos pel llarg camí, vam arribar a palas do rei per l'hora de dinar i a la tarda anàvem a la piscina o ens quedàvem a fer una petita becaina, ens dutxàvem i anàvem a dormir per que l'endemà havíem d'anar a Arzúa i encara que ens llevéssim més tard havíem d'estar desperts.
El dijous 19, vam anar fins a Arzúa on ja van haver-hi baixes, hi havia gent que no podia arribar i que va tenir que anar amb el cotxe fins a Arzúa, amb un gran cansament vam arribar i vam anar a dinar amb un bar d'allà de la plaça i vam anar a dormir aviat perquè l'endemà havíem de fer 35 km.
El dia 20 de juliol era el dia que ens feia mes por, 35 km i tots estàvem cansats, amb ampolles, bessons pujats i mals de genolls però tot i això ens vam dividir en dos grups i vam anar tirant al nostre ritme, el primer grup va arribar i el segon grup vam tenir que anar amb cotxe. Un cop tots a Monte de Gozo vam anar a dormir i el següent dia arribàvem a Santiago.
Dia 21, el dia esperat, Santiago s’aixeca als nostres peus, es veu la catedral però fins allà encara ens quedava una gran estona, de repent, se’ns planta davant la increïble catedral de Santiago e immediatament anem a fer la compostel•lana tots ven il•lusionats i amb ganes de tenir-la a les nostres mans. Vam anar a la missa del peregrí i ens va fer molta il•lusió ja que tres companyes nostres van llegir pregàries i el nostre mossèn va concelebrar la missa. La nostra alegria encara va ser més gran quan vam veure el Botafumeiro funcionar, en el seu caminar per tota la Catedral. El dia 21 ens vam quedar a dormir a Santiago i l'endemà vam anar de visita a A Coruña.
Per tots va ser una aventura enriquidora i que no oblidarem mai de les nostres vides ja que aquest viatge ha sigut una motivació personal i on li em donat un sentit personal i un sentit de grup i de companyerisme on ens em anat ajudant els uns als altres i que ens em anat fent grans amb l'ajuda dels companys.
Monica Ll.
16-23 de Juliol de 2013
